Salta al contingut principal

Crònica / Descobrim la història del cap primitiu de la Guita Xica.

Crònica | Descobrim la història del cap primitiu de la Guita Xica.

                                                                                                                 El cap original de la Guita Xica Foto: Aida Morales

Les Guites són bèsties amb cos de mula, coll de girafa i un cap semblant al d'un drac. És un dels elements més antics i singulars de la Patum. Juntament amb els Plens, és un dels personatges únics al món, ja que la seva forma arcaica de mulassa forma part d'un element únic dins el bestiari festiu de l'Estat espanyol i mundial. També se l'havia anomenat Mulassa, Mulafera i Mulaguita.

Tradicionalment només hi havia una Guita, la Guita Grossa, documentada des del 1621. L'any 1890 es va introduïr la Guita Xica, coneguda popularment com a Boja, el que va suposar un dels canvis més important que ha patit aquesta comparsa al llarg de la seva història. Són l'única comparsa de La Patum que continuen saltant exclusivament al so del Tabal. Les guites són els elements de la Patum que conserven unes formes més primitives.

El cap de la Guita Xica és fet de guix, roba i altres elements, i és anterior al 1890. El de la Guita Grossa, en canvi, és una veritable obra d'art. Podria datar-se a finals del segle XIV i ha actuat ininterrompudament, com a mínim, des del 1626. Com a particularitat, mou els ulls mentre el portador la fa ballar.

El cap més primitiu de la Guita Xica, construït segurament a l’entorn de 1868-1872, es va fer servir mentre la Guita Xica va actuar a la Patum que feien els veïns del carrer de les Canals (actual carrer Buxadé), així com a les primeres Patums “oficials” en què va participar al costat de la Guita Grossa. Anys més tard, aquest cap original fou substituït per l’actual, per tal de fer-lo més semblant al de la Guita Grossa i, sobretot, per tal d’evitar que algú prengués mal, doncs les orelles eren de llauna i suposaven un perill evident.


Per sort aquesta peça no es va llençar, sinó que es va conservar a la casa de Cal Serraïs, lloc on hi havia hagut l’obrador de Cal Ticoy que és on justament s’havia construït aquest cap.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els Orígens dels "Balls de Diables"

Els Orígens dels "Ball de diables" Ball de Diables de la Ràpita El  ball de diables  és una tradició arrelada inicialment a  Catalunya , i posteriorment al  País Valencià  i a les  Illes Balears . La seva participació en les  cercaviles , en les  processons  i en els  correfocs  s'han convertit en una part essencial de les  festes majors  de molts pobles i ciutats.  Amb arrels en les manifestacions teatrals medievals, els diables o balls de diables formen part dels anomenats balls parlats. Segons  Joan Amades , la primera data registrada d’aquesta representació és el  1150 , quan va ser escenificat com un entremès en el banquet de noces de Berenguer IV amb  Peronella d’Aragó . Però les fonts documentals més abundants i explícites són les que ens informen de les processons de Corpus, que ens ofereixen una representació recurrent del bé i del mal, normalment un combat entre àngels i dimonis. B...

Falles del Pirineu

Falles del Pirineu Les  falles del Pirineu  és una tradició festiva que se celebra en diversos llocs de les contrades dels  Pirineus .   Se celebren al voltant del  solstici d'estiu  amb l'excepció de la  Fia-Faia  que se celebra al  Solstici d'hivern . Són  Patrimoni Immaterial de la Humanitat  segons resolució del Comitè intergovernamental per a la salvaguarda del Patrimoni immaterial, de la  UNESCO , de data 1 de novembre de 2015. A Andorra l' Associació de Fallaires d'Andorra la Vella  és una de les organitzacions que ha permès que la festa rebera el reconeixement de la UNESCO. La falla Falla  és un tronc o teia encesa, sinònim de  torxa . Es tracta d'una baixada en fila que els fallaires, originalment joves solters, des de llocs alts del territori, fan amb grans troncs encesos o torxes. En el cas de  La Pobla de Segur , la baixada es fa en parelles i existeixen dos rols: fallaire i p...